Strawberry Fields explora la figura de les dones temporeres i els problemes derivats de l’agricultura intensiva, tot establint una continuïtat entre el nostre passat colonial i l’actual règim extractivista. El film, a cavall de l’assaig visual, el documental i les pràctiques de vídeo i cinema experimentals, és un viatge pels paisatges físics i humans del cultiu del maduixot al territori de Huelva.

Projecció de 65 minuts en bucle 

La videocreació de Julia Montilla és el projecte guanyador de l’11a edició del Premi de Videocreació. Una coproducció d’un projecte de videocreació entre els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya,* Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Loop Barcelona. En el marc del Loop Festival Barcelona.

Strawberry Fields explora la figura de les dones temporeres i els problemes derivats de l’agricultura intensiva, i, amb això, estableix una continuïtat entre el nostre passat colonial i l’actual règim extractivista. El film, a cavall de l’assaig visual, el documental i les pràctiques de vídeo i cinema experimentals, menciona a través del títol el tema homònim dels Beatles. La cançó, un relat lisèrgic i psicodèlic escrit a Almeria, fa referència a la percepció de la realitat («nothing is real»), tot explorant la idea que la vida esdevé més senzilla quan es tanquen els ulls al que ens envolta («living is easy with eyes closed»). El fet de veure-hi, però, és un acte polític. Quan mirem, afectem allò que veiem i, simultàniament, som afectats per allò que és vist, per la qual cosa aquesta menció comenta tant l’elusió voluntària com la mirada instituïda sobre el món, dues posicions que determinen la manca de visibilitat de les jornaleres. Quins factors han propiciat l’absència de representacions visuals sobre aquestes treballadores o com ha construït la cultura dominant la seva imatge són, seguint aquest fil, algunes de les qüestions que aborda l’audiovisual.

Strawberry Fields és un viatge, parcialment al·lucinat i calidoscòpic, pels paisatges físics i humans del cultiu del maduixot al territori de Huelva, que explora la naturalesa subjectiva i política de l’aparell cinematogràfic i trenca l’efecte de realitat del dispositiu. El projecte fílmic busca obrir un espai crític sobre les formes de colonialisme i ecocidi actuals mitjançant el llenguatge audiovisual, per la qual cosa s’alinea amb els principis de la interseccionalitat representacional, una eina de resistència i interrupció de les narratives dominants sobre els subjectes subalterns.

Julia Montilla (Barcelona, 1970). Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on actualment és professora associada i doctoranda. Forma part del projecte I+D+I Ritmos del trabajo femenino en la historia del arte y la cultura visual (Estado español, 1936-2022). Montilla se serveix d’una multiplicitat de mitjans per analitzar el paper de la imatge i la construcció visual d’allò quotidià. En l’última dècada ha desenvolupat produccions relacionades amb el malestar psíquic, l’èxtasi religiós i la precarietat i l’exclusió laboral. Des de finals dels anys noranta, la seva obra s’ha exposat a La Capella, l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, el Centro de Arte Dos de Mayo, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, entre altres equipaments. Ha rebut beques d’institucions com el MoMA, la Fundación Botín, la Fundació ”la Caixa” o l’Institut de Cultura de Barcelona. Va ser vocal del Patronat d’Hangar, treballadora de la plataforma d’audiovisual experimental Hamaca i fundadora de la llibreria La caníbal.


* Els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya són: ACVIC Centre d’Arts Contemporànies (Vic); Bòlit, Centre d’Art Contemporani (Girona); La Fabra Centre d’Art Contemporani (Barcelona); M|A|C Mataró Art Contemporani (Mataró); Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona (Tarragona); Centre d’Art la Panera (Lleida); Lo Pati Centre d’Art – Terres de l’Ebre (Amposta); i Centre d’Art Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat).

** Aquesta videoprojecció conté imatges amb llums intermitents i patrons visuals intensos, que poden afectar persones fotosensibles. Es recomana precaució durant la visualització.